"Donar exemple no és la millor manera d'influir en els altres, és l'única manera"

Quantes vegades hem pensat o hem comentat amb altres "però si li he dit mil vegades, però no em fa cas".

Podem arribar a pensar que el nostre fill es fa el sord, no ens vol obeïr, és rebel o, en el pitjor dels casos, té algun problema o trastorn de comportament que el fa negativista o desafiant cap a l'autoritat.

I si tornem al sentit comú, a la lògica, i intentem posar-nos en el lloc d'una persona que està formant la seva personalitat, a partir del que escolta, del que li diuen, però també del que veu, del que observa i del que sent??

Potser ens ajudaria a entendre el seu comportament insegur, variable, contradictori, dèspota...pensar des del sentit comú si les instruccions, les ordres i les recomanacions dels altres, pares, germans grans, avis, cangurs, tutors, etc...coincideixen amb els comportaments que observen dels mateixos.

"Predicar amb l'exemple", una de les frases de sabiduria popular més encertades...perquè quin missatge donarem als fills si li diem per exemple "no fumis" i després ens veu fumant davant d'ells, o "NO CRIDISSSSSSSSSSSSS!!!!!!", o "no has d'insultar" i després ens sent maleïnt al veí...
Evidentment, no esperem que després els nens siguin modèlics o ens entenguin a la primera quan els donem instruccions...

Albert Bandura, exponent de la teoria de l'aprenentatge per observació, va realitzar un experiment que consistia en posar una pel.lícula a un grup de nens petits. En aquesta sortia una dona pegant i insultant a un nino de goma. Després de veure la pel.lícula, es deixava als nens jugant a una habitació amb un nino de goma idèntic al de la pel.lícula. Bandura observà que els nens pegaven i insultaven al nino igual que en la pel.lícula...

En resum..

COHERÈNCIA entre el que els diem i el que els mostrem amb els nostres actes
ATENCIÓ i REVISIÓ dels nostres actes...així és com volem que es comportin ells?
EMPATIA, no ens enfadem o jutgem la seva conducta sense abans haver fet AUTOCRÍTICA