"Mai, mai no ens donem per vençuts. Encara que el camí sigui difícil, siguem constants"

Una altra de les frases que decoren les parets del nostre centre i que intentem fer arribar als nens i joves amb qui treballem. La constància i la perseverància en els propis objectius i metes, una capacitat de les més importants per anar per la vida. L'habilitat de sobreposar-se a una caiguda, a un fracàs i tirar endavant sense deixar-nos portar per la sensació de incapacitat, desconfiança en nosaltres mateixos i en els altres o la por en el futur.
La diferència entre lluitar pels nostres somnis i objectius amb optimisme i energia, i deixar-nos portar per la tristesa, la ràbia o la depressió. En definitiva, l'abisme entre ser o no ser feliç.
Com transmetre als nens aquesta capacitat de sobreposar-se, tolerar la frustració, acceptar els fracassos i no deixar-se portar per les emocions i pels sentiments negatius?
Un aprenentatge tan essencial per a la vida, ha de cuidar-se des de la primera infància. 
Comencem per no fer-ho tot per ells. Si els hi otorguem petites responsabilitats des de ben petits adaptades a la seva edat i capacitat, esterem oferint-lis possibilitats de valer-se per si mateixos, guanyant en autonomia i autoestima personal. Per exemple, si ja és capaç de gatejar no li donem l'objecte al qual intenta arribar. 
Ensenyem-li a aixecar-se de les seves caigudes. Si cau, no fem un drama, sino que ajudem-li a aixecar-se, sobreposar-se i tornar-ho a intentar. 
Ensenyem-li i transmetem-li el valor d'establir-se objectius i metes a llarg termini, sobretot quan ja són jovenets. A lluitar pel que realment volen, a ser constants i a ser conscients que els errors i la perfecció absoluta no existeix.
Això serà més fàcil si des de petits els hi hem ensenyat a tolerar la frustració, a esperar el seu torn, a saber perdre en els jocs, a no sortir-se'n sempre amb la seva, a respectar les necessitats i drets dels altres.
I per últim, no oblidem que els adults, els pares, som els mirall on es miren els fills, per tant, matinguem una actiud positiva davant les adversitats, els nostres errors i fracassos, i no ens deixem portar per el negativisme i la insatisfacció.

"A veces se gana y otras se APRENDE"

Por qué este título?
Porque creo en verdad en ello. Porque la vida te lo enseña. Porque se puede ganar, pero no perder, porque siempre aprendemos algo. Sí, al principio de la derrota o el fracaso, lo podemos ver negro, no sacar nada del fracaso, pero la vida se encargará de recordarnos aquello que nos enseñó cuando perdimos. 
Porque la sabiduría popular lo dice: "no hay mal que por bien no venga". Todo, tarde o temprano, nos dará sus frutos, nos servirá de lección para en un futuro, cuando nos encontremos con la misma piedra o alguna parecida, sepamos esquivarla y continuar nuestro camino.
Y porque, esta filosofía, esta manera de vivir, es otro de los valores que intentamos trasmitir en nuestro centro, con cada uno de nuestros niñ@s y jóvenes, enseñándoles que los malos resultados ya sean de sus acciones o de sus notas académicas, son simplemente eso, resultados. Y que dónde tienen que poner toda su atención y energía es en ver aquéllo que les condujo a esos resultados para corregir los pasos que dieron y les llevaron por mal camino... 

COMENCEM!!

"No s'aprèn perquè s'és intel.ligent, sino que s'és intel.ligent perquè s'aprèn" (Albert Einstein)

He volgut començar aquest blog, amb una de les frases que decoren el nostre centre i que són un dels pil.lars en que es basa la filosofia del nostre projecte. 
Quin sentit tindria, sino, la nostra feina sino creiéssim que la intel.ligència no és una capacitat innata, estàtica, reservada només per aquells privil.legiats que l'han heretat....
Per a què donar eines, estímuls, i ajuda a aquells nens i nenes, joves i adults, si la seva capacitat està limitada des del seu naixement...
No, des d'Estímuls estem convençuts que qualsevol persona té infinites possibilitats de creixement, potencials capacitats i habilitats que cal descobrir per tal d'estimular i ajudar a la persona a aconseguir els seus objectius i fites personals.
Perquè la intel.ligència no depèn únicament de l'herència, sino que l'ambient, l'entorn on ens desenvolupem influenciarà i m'atreveixo a dir, determinarà, el nostre funcionament intel.lectual. 
Per tant, tornant a la cita d'Einstein, és a través de l'aprenentatge, com desenvolupem la nostra intel.ligència, mitjançant l'assimilació de nous sabers, destreses i habilitats personals i per a la vida.